Dia d’Europa 2022

0
57

Des de la Joventut Socialista de Catalunya, volem una vegada més, expressar el nostre compromís amb el projecte europeu. I ho fem avui, dia 9 de maig, dia en què celebrem la signatura simbòlica de la Declaració de Schuman, un document que canviaria el curs de la història i ens embarcaria en el projecte que coneixem avui en dia, en construcció permanent.

Creada com una unió economica, la Unió Europea ha anat evolucionant ràpidament, a través de la integració europea, fins esdevenir la major regió del món que uneix 27 països i múltiples cultures, llengües i societats que ha estat capaç de brindar pau iprosperitat. Tal i com diu un dels lemes més icònics de la Unió Europea, Stronger Together, junts som més forts. I és això el que volem reivindicar avui, els milers d’oportunitats que ens brinda dia a dia el fet de pertànyer a aquesta unió als i les joves catalans i catalanes. Tenir l’opció de moure’ns lliurement pel territori europeu, tant per enriquir la nostra carrera professional, com per fer una estada acadèmica gràcies a l’exitós programa Erasmus+, com per turisme per conèixer la diversitat i multiculturalitat del territori. D’altra banda, ens ha permès gaudir d’un mercat únic i poder adquirir béns i serveis, sense aranzels ni duanes, d’altres Estats Membres, una qüestió que tant als consumidors com als productors, ens ha suposat una millora en el nostre dia a dia. Per últim, també cal fer un esment a la unió monetària amb l’arribada de l’Euro, un nou paradigma econòmic que també milloraria la vida de milions d’europeus i europees.

Després de tots aquests avenços a Europa, també ens hem trobat amb varies crisis que, com la història ens recorda, moltes vegades serveixen per unir-nos encara més. Si bé la recessió financera i posterior crisi econòmica del 2008 no va ser el cas, donada la gestió d’aquesta, no podem dir el mateix de la gestió de la COVID-19, ara fa dos anys. Quan a principis del 2020 vam travessar la crisi sanitària de la COVID-19, un virus desconegut i sense tractament que va atacar tota la població europea i el món, Europa va respondre de forma conjunta. Gràcies a la resposta europea i la ràpida actuació, els i les europeus i europees vam tenir accés a la vacuna i poc a poc hem recuperat la normalitat, gràcies a polítiques expansives que ens han ajudat a fer front a la crisi financera que s’apropava. Gràcies a això, hem revifat el debat de la importància de la salut pública també a nivell europeu, posant èmfasi en una major coordinació a nivell internacional sobre aquest tema. Alhora que també hem aconseguit, entre els 27 Estats Membres, acordar un pla de recuperació econòmic conegut com NextGenerationEU, un pas molt simbòlic que ens obrirà les portes a una integració europea també en noves àrees.

Avui, podem dir que gràcies a la Unió Europea, estem en un estat molt avançat en la lluita contra la COVID i hem aconseguit, de forma conjunta, superar els obstacles que ens ha plantejat, reiniciant la normalitat i la nostra vida pre-pandèmia.

Tot i així, els reptes per a la Unió Europea no acaben aquí. Malauradament i després de dècades de pau al territori europeu, ens tornem a trobar amb un conflicte molt proper, a causa de la injustificable invasió de la Federació Russa a Ucraïna el passat 24 de febrer, país veí i ara candidat a la Unió Europea. Com a joves socialistes de Catalunya ens sentim més solidaris i solidàries que mai amb el poble ucraïnès, i recolzem l’ajuda que des de la Unió Europea s’està brindant al país en conflicte. Des d’abans de la invasió, amb una tensió política internacional en creixement constant, la Unió Europea va començar a preparar una resposta en cas d’un conflicte armat, i efectivament el mateix dia de la invasió, els 27 Estats Membres van respondre de manera unànime condemnant els atacs i brindant ajuda a Ucraïna. Una altra vegada, veiem com una crisi, aquesta vegada molt violenta i innecessària, serveix per unir els països de la Unió i apropar postures més que mai, arribant al punt d’una possible adhesió de Suècia i Finlàndia a la OTAN. A nivell geopolític, ens trobem en un punt de gran coordinació internacional inclús amb aquells partners de fora de la Unió Europea (com són Estats Units, Canadà, Austràlia, entre d’altres), qui tots a una treballen per parar aquesta injusta guerra i tornar la pau al territori ucraïnès. Per una banda, la resposta de la Unió Europea, un exemple pel món, ha estat ràpida: sancions econòmiques dures i directes per a la Federació Russa, limitació del comerç amb empreses russes, el refredament de les relacions internacionals i l’aïllament del país en termes de comerç internacional. D’altra banda, l’ajuda immediata al país envaït: des d’enviament d’armes i altres elements militars necessaris, fins l’ajuda humanitària i l’enviament de productes bàsics com ara aliments, roba o medicaments.

A més a més, aquest conflicte armat ha aconseguit una fita amb la que ningú hi comptava: posar sobre la taula de forma urgent la necessitat d’una independència energètica fora del radi del gas rus, que fins ara venia abastint gran part de la Unió Europea. La realitat amb la que ens trobem ara és la impossibilitat de seguir depenent d’aquesta font d’abastiment i la obligació de dur a terme un canvi en les energies que utilitzem apostant per les renovables; i fomentant més que mai projectes com el European Green Deal i el pla de neutralitat amb l’estratègia de descarbonització a llarg termini fixada al 2050.

Per últim, el conflicte a l’est ha posat el focus en una altra necessitat de la Unió: l’autonomia estratègica, el fet que els i les europeus i europees tinguem el poder de decisió sobre el nostre destí, en paraules del propi Alt Representant de la UE en Política Exterior i Política de Seguretat, el company Josep Borrell.

Així doncs, la Unió Europea funciona molt més eficientment i d’una forma més contundent quan treballa unida, ja que la força dels 27 Estats Membres junta és molt superior a la de tots separats: aquesta és la lliçó moral que en traiem de les crisis passades.

Aquest any més que mai, donat que s’ha declarat any Europeu de la Joventut, decisió que va ser motivada per “la importància de posar la joventut al centre del debat, i de celebrar la seva resiliència després de dos anys plens de reptes”, els i les joves celebrem Europa. I apostem per aquesta Europa unida i forta que ja tenim, ja que creiem que és la solució per aconseguir un món més just, més igualitari, més feminista, més ecològic i més accessible per a tothom. Pensem que és l’eina correcta per brindar les mateixes oportunitats a tothom i per no deixar ningú enrere, per defensar els interessos de cada Estat Membre alhora que els del conjunt de la Unió i per seguir lluitant pels valors europeus, en paral·lel als drets humans i la democràcia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here