Barcelona

Bona tarda companys i companyes,

I Bona tarda delegació de la JSC Barcelona que per primera vegada te representació en un Congrés del PSC a la nostra ciutat. La gent jove a la ciutat volem tenir veu i vot i també dins d’aquest partit que és el nostre.

Avui estem aquí, en aquest 10è Congrés del PSC de Barcelona, per valorar la gestió que l’executiva sortint ha fet en aquests darrers quatre anys de la nostra organització. Però també estem aquí per una cosa molt més important, que és parlar de com encarem el futur per tornar a ser la força social i política que havíem estat en els inicis de l’etapa democràtica en aquesta ciutat, per ser la força que vertebri cada districte i cada barri d’aquesta ciutat per encarar una nova etapa de prosperitat per als barcelonins i barcelonines. N’estic segur que així tornarà a ser.

A l’hora de fer balanç, els delegats haurem de tenir en compte allò que considerem que s’hagi fet bé i allò que considerem que pugui ser millorable, extreure’n conclusions i obrar en conseqüència. I en aquest sentit, des de la JSC-Barcelona intentarem aportar el nostre granet de sorra a aquesta reflexió col·lectiva, des de la nostra posició d’organització germana en l’exercici del seu dret d’expressió en aquest congrés cabdal per al futur de la nostra ciutat. La nostra pretén ser una reflexió mirant sempre cap endavant en el camí que se’ns obre i en la millor manera d’aprofitar les oportunitats que ens ofereix aquest conclave per bastir les bases d’un futur sòlid per a la nostra organització.
Quan pensem en els quatre anys que deixem enrere, és inevitable rememorar els moment viscuts el mes de maig passat, quan la ciutadania va decidir col·locar-nos a l’oposició de l’Ajuntament. Va ser un cop dur, però aquí estem, avui, aixecant-nos de nou per a treballar pel futur d’aquesta ciutat. Hem estat capaços de reaccionar i posar-nos des del primer moment a exercir una oposició responsable amb el govern de la ciutat i amb Barcelona, tenint sempre ben present la nostra voluntat d’alternativa a CiU i al PP. Però sobretot recordem que el nostre enemic no té rostre i es diu Capitalisme Financer. Malgrat l’abatiment inicial, s’ha mantingut greixada i en ple funcionament la maquinària del partit, i abans de les eleccions vam ser pioners al PSC amb un procés de primàries per escollir el nostre candidat a l’alcaldia, un exercici de transparència democràcia que de ben segur molts barcelonins van agrair davant l’opacitat de les altres forces polítiques, tan de dretes com d’esquerres. Han estat quatre anys de feina intensa, perquè el període polític així ens ho ha exigit, i perquè hem viscut en primera persona una crisi econòmica que s’ha emportat per endavant els somnis de futur de molta gent, sobretot els joves. Malgrat les dificultats, però, crec que podem dir que ens en hem sortit bastant bé com a organització política. Òbviament, en aquests quatre anys de mandat de ben segur que hi ha coses a millorar del nostre partit. Dic obvi perquè les persones som persones, i per tant fal·libles, i si hi ha algú que creu que li podem demanar a les persones de fer-ho tot perfectament, és que li està demanat a les persones que no siguin això, persones. Els errors i els equívocs formen part del nostre procés d’aprenentatge, i són una cosa necessària de què no podem prescindir. Potser, hem trobat a faltar una anàlisi sòlida i profunda de les causes de la nostra derrota a les municipals. Com és natural, no podem defugir la situació social, econòmica i política que ens envolta, però alguna cosa no hem hagut de fer del tot bé quan a d’altres municipis els alcaldes han estat capaços de reafirmar el suport ciutadà malgrat el context general.

En tot cas, aquesta anàlisi no ha de servir per perdre’ns en debats interns, sinó per tenir ben present què és allò que no hem de tornar a repetir i què podem millorar per guanyar-nos, de nou, la confiança majoritària dels barcelonins. És vital saber d’on venim per saber cap a on volem anar. I és vital també que sapiguem escoltar els missatges que la ciutadania ens envia amb cada procés electoral i en el dia a dia de la ciutat.

I us dic que aquest matí hem començat a escoltar aquests missatges, per això en nom de les JSC-Barcelona et vull agrair, Jordi, la feina que has fet al capdavant de l’alcaldia i del grup municipal. Moltes gràcies, de tot cor. 

Tenim, doncs, molta feina per endavant, i aprofitant l’avinentesa vull transmetre-us la voluntat de les JSC-Barcelona de treballar colze a colze amb el partit per aconseguir, d’aquí tres anys, recuperar la majoria social i el comandament de Barcelona. En els dos anys que porto com a 1r Secretari de les JSC-Barcelona, sempre s’ha escoltat el nostre parer.

Creiem en el diàleg amb el partit, no com una concessió per la gràcia de Déu, sinó com un element necessari per a ambdues parts, perquè tingueu ben clar, companys i companyes, que sense els joves d’aquesta ciutat no podem esperar de recuperar la majoria social entre els barcelonins i barcelonines. I és per aixó que la JSC de Barcelona hem presentat una esmena a la ponència política per a demanar que la Joventut sigui una causa central de la nostra ciutat i del nostre partit.

La joventut d’aquesta ciutat no és el futur, sinó que ha de ser el present del nostre projecte. Des de la nostra independència com a organització, i des del nostre dret a l’exercici de la discrepància, vull tornar a expressar el compromís de la JSC-Barcelona amb el projecte socialista, el nostre projecte socialista.

Estem convençuts que d’aquest Congrés sortirà un projecte reforçat, atractiu i engrescador per al jovent d’aquesta ciutat, i nosaltres estarem allà a on calgui per fer sentir la nostra veu a unes generacions que clamen per recuperar l’esperança en un futur basat en la igualtat i la justícia social.

Moltes gràcies, a treballar, i endavant! Visca Barcelona i visca el socialisme!